➡️Palaemon elegans sobre echinaster sepositus🦐 📸: Adolfo de Sostoa #echinastersepositus #echinaster #echinodermata #starfish #redstarfish #asteroidea #estrellademar #palaemonelegans #crustacea #palaemon #rockpoolshrimp #camarondecharco #shrimp #marinebiology #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
👉🏼El grup @echinoadaptive segueix amb els experiments de respirometria, aquest cop amb Arbacia lixula🦔 #respirometry #respirometria #arbacialixula #echinodermata #echinoidea #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology #echinoadaptiveteam
👉🏼Ens han arribat de Roscoff les Ophiocomina nigra per als experiments de respirometria del grup @echinoadaptive! #respirometry #respirometria #ophiocominanigra #ophiocomina #ophiurida #echinodermata #marineinvertebrates #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology #echinoadaptiveteam
🔎Coneixes les àrees de recerca de l'IRBio? 🌱L'Institut reuneix acadèmics, joves investigadors i col·laboradors que treballen en una àmplia varietat de línies de recerca, organitzades en 4 grans àrees de recerca. 👉🏼 per saber-ne més! #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology #researchareas #biodiversityconservation #biodiversitymanagement #evolutionarybiology #systematicbiology #ecosystems #ecosystemfunctioning #environment #biodiversityhealthenvironment
L'article del Dr. Roca-Cusachs ha estat entre els més citats de la revista Systematic Entomology! En aquest es realitza la primera filogènia de la família Pentatomidae, que inclou més de 5.000 espècies descrites i es troba distribuït a nivell mundial. Els arbres filogenètics obtinguts en l'estudi no corresponien amb la filogènia clàssica i han permès redefinir la família i poder establir les directrius a què apunta, següents passos a seguir en les noves filogènies i pròxima reclassificació. El Dr. Marcos Roca-Cusachs, especialitzat en taxonomia i sistematica de xinxes, està vinculat a l'IRBio des que va fer el TFG. Va fer la tesi en taxonomia i sistemàtica de la familia Pentatomidae a Corea del Sud i no para quiet, ha mostrejat a mig món (Filipines, Canaries, Argentina, Sud-est asiatic i tota Europa) i ha colaborat amb nombrosos colegues d'arreu del món. Ara està a punt de marxar a Austràlia a fer un post doctorat en la revisió morfològica i molecular del grup Halyomorpha (un enorme calaix de sastre amb una espècie de gran interès econòmic i complexa taxonomia). Li desitgem molta sort en aquesta propera aventura! #systematicentomology #topcitedpaper #topcitedauthor #stinkbugs #pentatomidae #hemiptera #heteroptera #entomology #sistematics #phylogeny #phylogenetictree #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
➡️Albatros viatger (Diomedea exulans) criant a l'illa Marión 📸: Jacob González-Solís #albatros #albatross #birds #ornitology #ornitologyphotography #albatrosschick #wanderingalbatross #marionisland #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
🦭Sabies que el lleó marí de les Galápagos és l'espècie de lleó marí més petita? ➡️El lleó o llop marí de les Galápagos (Zalophus wollebaeki) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels otàrids característica de les Illes Galápagos. 🦭A la imatge podem veure una femella d'aquesta espècie, que a diferència dels mascles no tenen un bony característic al front. 📸: Massimiliano Drago #sealion #zalophuswollebaeki #zalophus #seawolf #galapagos #otariidae #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
📢 VOTE MICROMELO UNDATUS!📢 ➡️Micromelo undatus, el nostre mol·lusc finalista al Mollusc of the Year 2023! Clau per a conèixer els secrets de la malacologia. 🔗Link per votar a stories #micromeloundatus #molluscoftheyear2023 #mollusc #malacology #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
🌿Vegetació al límit: conviure amb la neu a les altes muntanyes🏔️ ❕A les muntanyes del sud d’Europa el canvi climàtic està provocant no només una alteració en el règim de temperatures i precipitacions, sinó també canvis en la dinàmica de la quantitat i la durada de la neu. ❄️ ➡️ En aquestes àrees, un avançament de la data de fosa de la neu pot tenir un gran impacte en alguns dels ecosistemes d’alta muntanya, especialment a les congesteres. #vegetation #snow #vegetacion #climatechange #canviclimatic #altamuntanya #geovegub #geobotanic #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
El canvi climàtic està agreujant l’impacte de la sequera —un dels factors que més afecten la fisiologia de les plantes— en tots els ecosistemes vegetals del planeta. Tot i que s’han dissenyat eines per detectar i avaluar l’estrès per sequera en les plantes —tecnologies transcriptòmiques o metabolòmiques, etc.—, actualment encara és difícil poder aplicar-les en els ecosistemes naturals, especialment en zones remotes i en països en vies de desenvolupament. Ara, un estudi publicat a la revista Trends in Plant Science presenta un conjunt de tècniques que permeten detectar i fer un seguiment de l’estrès per sequera en les plantes de manera molt econòmica, fàcil i ràpida. Són autors del treball els experts Sergi Munné-Bosch i Sabina Villadangos, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. 👥Grup de recerca ANTIOX-Ecophys #canviclimatic #plants #climatechange #drought #droughtstress #droughtbiomarkers #droughtdetection #droughtmonitoring #stressbiomarkers #plantscience #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology #ubdivulga
🐳Avui 19 de febrer celebrem el dia internacional de les Balenes🐳 #whale #whaleday2023 #marinebiology #marinemammals #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
➡️Nou article a la revista Diversity del grup d'investigació del Dr. Juan Moles, de la Facultat de Biologia i l'IRBio! 🖊️A l'article s'elabora un estudi exploratori de la fauna de mol•luscs heterobranquis de les Maldives, realitzant una checklist de la seva diversitat, incloent imatges en viu i seqüenciació genètica, i descrivint 6 espècies noves de llimacs marins. 📸: Tauana J. Cunha #seaslug #seasnail #faafuatoll #maldives #maldivesislands #zoology #coibarcoding #photographicguide #heterobranchia #vetigastropoda #gastropoda #crypticspecies #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #biodiversity #biologiaub #biology
🐸 Aquesta espècie de granota de la família dels mantèl·lids és endèmica de Madagascar i està amenaçada d'extinció per la pèrdua del seu hàbitat natural🚨 📸: David Vieites #irbio #unitedforbiodiversity #unibarcelona #boophisluteus #amphibians #biodiversity #biologiaub #biology #
A moltes llars d’arreu d’Europa la nit de Nadal es cremen soques, troncs i arbres. Aquest costum, tot i rebre un nom diferent a cada zona, comparteix molts detalls arreu. A l’Aragó li diuen la “tronca” o la “toza de Nadal”, a Galícia el “Tizón”, a Occitània el “Cachafuòc”, o per exemple a Anglaterra el “Yule log”. El seu origen, ancestral i pagà, simbolitza el culte a la natura i als avantpassats, la celebració del solstici d’hivern, i una manera d’allunyar els mals presagis. En alguns casos, les cendres de la soca que havia estat cremant totes les nits des de Nadal fins a la vigília de reis s’escampaven pels camps per protegir la collita de les plagues. Al llarg dels anys, la tradició ha anat canviant, evolucionant i s'ha adaptat a la manera que tenim de viure. Així doncs, en comptes de guardar les cendres per protegir la casa o els camps, les famílies s’agrupen per menjar, cantar i fer caliu, sovint al voltant de la llar de foc, si se’n té. Mirant a prop nostre, i concretament fixant-nos en el Tió de Nadal, hi veurem molts paral·lelismes! El mot “tió” ve del llatí TĪTIŌ que vol dir torxa, teia, tronc que crema a la llar. És a dir, sembla que es correspon al costum que explicàvem, però, i per què el piquem? Alguns textos diuen que podria ser definit pel fet que la soca que cremava s’havia d’anar picant per evitar que s'apagués i per mantenir viva la flama. Els primers documents que parlen de la tradició actual daten de fa 150 anys aproximadament i tracten de les cançons populars. De fet, el Tió que coneixem actualment, amb cara, potes, barretina… va aparèixer als anys 70 com a estratègia per humanitzar-lo, fer-lo més atractiu i vendre’l per Nadal! Una transformació que ha anat seguint amb la creació d’una àmplia fantasia al voltant d’aquest personatge icònic. Sigui quin sigui l’origen del ritual i les peculiaritats inventades per cada família, les tradicions que conservem i que passem generació rere generació tenen un mateix objectiu, són el punt de trobada entre la família, els amics, els veïns i la comunitat. Bon Nadal! #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #IRBio #Nadal #Tió
Estem d’aniversari! L’1 d’octubre del 1872 va tenir lloc la primera inauguració de curs acadèmic a l’Edifici Històric de la @UniBarcelona. Fa 150 anys! Aquest no va ser l’inici de la història de la Universitat de Barcelona, que es remunta al 1450, molts segles abans. En aquell moment, les classes es feien a la Catedral, el convent de Sant Francesc i al convent de Santa Catalina, espais recollits dins les muralles de la ciutat. Amb el Decret de Nova Planta del 1714, la universitat va ser cessada i traslladada a Cervera. Més de cent anys després va retornar a Barcelona, al convent del Carme. I finalment, el 1863 es van començar les obres per construir el que avui és l’Edifici Històric de la UB. Una llarga concatenació de canvis, moviments i transformacions! Situar l’Edifici fora de les muralles va marcar l’inici d’una nova era tant per la universitat com per la ciutat, obrint-la a la modernitat i inaugurant l’Eixample. I què en dieu de la torre del rellotge? Igual que el 'Cabezón de Castildeterra', és un element icònic. En els primers projectes, l’arquitecte Elias Rogent, va situar el campanar al centre de la façana principal, però finalment aquest es va ubicar on és ara, a la torre oest. Elias el va concebre per a que fos una guia que marqués els horaris i vida acadèmica de la universitat. I així ho diu la campana de les hores que conserva la inscripció: «Alumni et magistri academiae barcinonensis obtemperate sono» (alumnes i professors de l’acadèmia de Barcelona, obeïu el so) . L’any 1995 les campanes van deixar de sonar, i el 2019, després de la restauració del rellotge, el so va retorna per inundar els carrers de l’Eixample. Tots els racons de l’Edifici estan plens d’anècdotes, història i vivències, essent un petit oasis de concentració i d’inspiració on desconnectar del ritme, trànsit i soroll del centre de la ciutat. 🔗 ub.edu/edificihistoric150 #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #IRBio #150EdificiHistòric #patrimonicultural #culturaub #patrimoniarquitectònic
🦅 T'agradaria participar en el cens de rapinyaires nocturns al #ParcSantLlorenç? 😉 🗓 Els cens es faran els dies següents al capvespre 🌄: 📌 Dissabte 10 de desembre del 2022 📌 Divendres 30 de desembre del 2022 📌 Dissabte 21 de gener del 2023 📩 Més informació i formulari inscripció a la web de l'Equip de Biologia de la Conservació (www.ub.edu/biologiaconservacio) i i a l'Informatiu dels parcs (🔗 enllaç a la bio). 💚 Activitat apta per a tots els públics i adreçada a persones interessades en la biodiversitat, les aus rapinyaires, la natura, la conservació, la coneixença dels espais naturals i del seu entorn. 📸 1. Cabrota o gamarús ('Strix aluco'). Autor: Jaume Campderrò // 2. Duc ('Bubo bubo'). Autor: Àlex Rollán (EBC - UB) // 3. Autora: Anne Sitri #xarxadeparcs #dibacat #parcsantllorenç #rapinyaires #censnocturn #conservacióbiodiversitat #biodiversitat #cmbmm #IRBio
A què us recorda aquesta imatge? No us fa pensar en les torres de la Sagrada Família? En l’obra d’Antoni Gaudí trobem multitud de referències a la natura. Des del moviment de la caiguda dels fruits de l’auró, l’estructura dels arbres i la seva ramificació a la capçada, fins a l’anatomia dels músculs, tendons i ossos. Com a curiositat, les dues columnes de la façana del Naixement de la Sagrada Família estan sostingudes per dues tortugues gegants esculpides en pedra. Cada una d’elles indica en quina banda de Barcelona es troba, la de la dreta, banda muntanya, és una tortuga de terra. L’altra, la de banda de mar, no té potes sinó aletes. Ja veieu, res deixat a l’atzar! Antoni Gaudí ha estat autor de multitud d’obres. Entre aquestes hi trobem diferents construccions a la Finca Güell, el que coneixem avui en dia com a Palau Reial. La família Güell tenia en propietat els terrenys de Can Feliu i Can Cuyàs, una gran extensió situada a Les Corts de Sarrià. La zona principal d’aquesta finca era el palau d’estiu, el que anys més tard es va cedir a l’Estat per a convertir-se en el Palau Reial. L’any 1883, Eusebi Güell va encarregar a Gaudí la unificació de tota la finca amb el disseny dels jardins, la construcció de les portes d’entrada i els pavellons d’accés a la finca, la casa del porter i les cavalleries. Perquè us feu una idea de la gran extensió d’aquesta propietat, la finca arribava més enllà de la Diagonal! Proves en són les dues portes situades davant la Facultat de Biologia i al costat de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació. Molts anys després, el 1958, part d’aquests terrenys es van comprar per construir la ciutat universitària, fent així que les dues portes quedessin com una anècdota del que havia estat la Finca Güell. La relació de Gaudí amb la Universitat de Barcelona no acaba aquí! Va graduar-se a l’Escola d’Arquitectura de la UB el 1878 i Elias Rogent, el director de l’Escola i arquitecte de l’Edifici Històric de la UB, va dir en atorgar-li el títol: «Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà». #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #IRBio #antonigaudí
No ens ho podem creure! Com pot ser? Ens hem quedat amb els ulls com taronges quan hem vist en el calendari que només queden dues setmanes per la Nit de la Recerca!!! El temps passa realment volant... Aquesta família de mussols comuns sembla que s’hagi quedat congelada, el motiu no el sabem, però posats a especular, podríem pensar que estan d’acord amb nosaltres i no donen crèdit a com de ràpid passen els dies. Aquest petit rapinyaire nocturn, el mussol comú, habita diverses zones agrícoles de gran part de Catalunya. Ell, igual que moltes altres aus del nostre territori, es troben amenaçades per l’activitat humana. De fet, per exemple, en el cas dels ducs, els mussols més grans d’Europa i Àsia, la situació és força dramàtica. En un estudi del darrer any s’ha pogut constatar que el 90% moren abans del primer any de vida... No és terrible? La recerca també demostra que darrera de les causes d’aquestes morts sempre hi ha l’ésser humà. Habitualment moren atropellats, electrocutats per les torres d’alta tensió o enverinats quan mengen rates o ratolins, a conseqüència dels productes que es fan servir per al control de plagues d’aquests animals. La situació és tan dramàtica que al Pirineu i Prepirineu ja es troba extingit... Però realment podem fer alguna cosa per ajudar a disminuir aquesta mortaldat? Les persones expertes proposen mesures no massa complicades i que de fet ja existeixen a altres països. Plantar arbres al costat de les carreteres on es produeixen més atropellaments perquè els ocells les travessin a major alçada, adequar les línies elèctriques i regular l’ús de determinats verins pel control de rosegadors en són les principals. Novament convidem a la reflexió, pensem que quan els ducs moren enverinats ens estan indicant que en realitat el nostre entorn, el nostre medi ambient, està sent contaminat. Aquest biomarcador, si el volem veure així, ens està donant un toc d’alerta que hauríem de saber interpretar. I ara, tornem a parpellejar, que el temps no espera i és hora de posar fil a l’agulla, de tot plegat! #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #IRBio #mussol #duc
و دوره ی ۲۵ که تموم شد🥲 با همه سختی ها و فشار ها و کلاسای سنگین و تیره های زیاد 😂 و پر از رفقای جدید و زیبایی های بی حد و غایت شاید مرحله یک و دومون تو یه روز جمع شده باشن، شاید سه تا کلید داشته باشیم 😂😂ولی دوره ۲۵ محشر بود بخاطر وجود انسان های محشر واقعا خوشحالم از اینکه کنار شما بودم❤️❤️🔥 پ.ن: عکس ها ادامه دارد 😂 #المپیاد_زیست #المپیاد #زیست #دوره_تابستانه #irbio #biology
🕐 Estudios: Un cambio sin precedentes en el régimen de incendios del continente europeo 👉🏻 https://www.horapunta.com/noticia/39963/tecno-punta/estudios:-un-cambio-sin-precedentes-en-el-regimen-de-incendios-del-continente-europeo.html #⃣ #HoraPunta #5DeJulio #Incendios #CambioClimático #IRBio 👥 @creaf_ecologia
🔥 El règim d’incendis al continent europeu ha fet un canvi sense precedents que està relacionat amb el canvi climàtic. 🌡️ Les condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de l’augment de les onades de calor i la sequera. 🌍 Les zones afectades es troben al sud, al centre i al nord del continent europeu, però aquest canvi històric en el règim d’incendis d’Europa és més intens a l’àrea del Mediterrani. 👨🔬 L’estudi internacional l’ha liderat l’investigador Jofre Carnicer, de @biology_unibarcelona, l’ #irbio i el @creaf_ecologia, i s’ha publicat a la revista ‘Scientific Reports’. 🔗 Més informació a la nostra bio 📲
🔬 Investigadors del grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) i de la Universitat de Granada fan al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac la primera cita del nord-est de la península de l’insecte plecòpter Tyrrhenoleuctra. 🪳Els plecòpters són insectes que habiten preferentment aigües de muntanya de corrents ràpides i ben oxigenades i, en aquest cas s'adapten als rierols intermitents. 💧Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, l’equip de José María Fernández-Calero va monitoritzar, entre 2018 i 2019, diversos rierols i va localitzar 78 nimfes d’aquest macroinvertebrat en dos punts, en concret a la riera de Rellinars i a la de Santa Creu, ambdues intermitents. ✅️La presència d’aquest gènere a Catalunya suposa una notable ampliació de la distribució prèviament coneguda a la península ibèrica. #insectes #macroinvertebrat #rellinars #plecòpter #Tyrrhenoleuctra #irbio #irbioub #parcsantllorenç #xarxadeparcs #dibacat #FEHMLab #UniversidadGranada
Nou article! / New paper out! Els estadis immadurs de molts artròpodes no es poden identificar morfològicament i se solen descartar dels estudis🕷️🗑️. En aquest estudi revelem l'impacte que això representa a nivell de riquesa d'espècies i patrons de diversitat. // Immature stages of many arthropods aren't morphologically identifiable and are thus discarded from studies 🕷️🗑️. In this study we reveal the impact it has on species richness and on diversity patterns. #arachnology #spiders #metabarcoding #ecology #arnedolab #spidersysevo #irbio
🌲🌼 Prop d’un milió d’espècies podrien estar en risc de desaparició si no es frena el ritme d’extinció biològica, coneguda com a ‘sisena extinció’. Definir bioindicadors per conèixer l’estat de la biodiversitat al llarg del temps, especialment a la #Mediterrània, és tot un repte científic en #ecologia. L’Equip de Biologia de la Conservació, de @biology_unibarcelona i l’ #IRBIO, ha establert una metodologia de seguiment de la biodiversitat. 🌄 La referència de l’estudi és el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat de Muntanyes Mediterrànies (CMBMM), una iniciativa pionera a tot l’Estat en seguiment i conservació de la biodiversitat creada el 2016 per la #UniBarcelona i la @dibacat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 🔗Més informació a la nostra bio 📲 #sanllobacparc #parcnaturalsantllorençdemunt #santllorençdemunt
Dimecres passat, Cristina Linares, professora catedràtica de la Universitat de Barcelona, investigadora del grup de recerca MedRecover i sòcia del CIB, va fer una conferència sobre les Àrees Marines Protegides i els Invertebrats Sèssils🤩. Amb assistència tan presencial com on-line🙌, vam conèixer el paper d'aquestes zones i la seva importància en la conservació marina🧐. Moltes gràcies a tots i totes per venir!🤗 #cib #cibsub #clubimmersiobiologia #busseig #buceo #diving #divers #dive #conferencia #AMP #AreesMarinesProtegides #AreasMarinasProtegidas #MPA #MarineProtectedAreas #biologiamarina #marinebiology #biodiversitatmarina #medrecover #facultatdebiologiaub #ub #irbio #mediterrani #mediterranean #mediterraneo
Saps el que són les Àrees Marines Portegides🤔? Coneixes quines funcions i efectes tenen🧐? Si t'interessa el tema, no pots faltar a les properes conferències🤗! Dimecres 30 de març, Cristina Linares ens parlarà d'Àrees Marines Protegides i Invertebrats Sèssils👀. Dimecres següent, dia 6 d'abril, Bernat Hereu, es focalitzarà amb aquestes àrees i la seva relació amb la pesca🐟. Totes dues conferències seran a les 19 h a l'Aula de Graus (edifici Aulari) de la Facultat de Biologia (UB). També es podran seguir virtualment. Si voleu assistir a qualsevol de les dues conferències, podeu apuntar-vos a través de la nostra web www.cibsub.cat. #cib #cibsub #clubimmersiobiologia #busseig #buceo #diving #divers #dive #conferencia #conferenciacib #biologiamarina #marinebiology #biomar #areesmarinesprotegides #amp #marineprotectedareas #mpa #invertebratssessils #pesca #medrecover #universitatdebarcelona @unibarcelona #irbio
Recordeu que fa poc parlàvem de l'IPCC💭? Doncs avui, per fi, es publica l'últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic @ipcc i els resultats són contundents🔊 El #canviclimàtic induït per l’ésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de MILERS DE MILIONS de persones a tot el món🌍 Amb aquest informe se'ns posa al davant que les persones i els ecosistemes amb menys capacitat de fer front a la situació JA SÓN més afectats⚠️ I què vol dir això? Ni més ni menys que el món s’enfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les properes dues dècades, i que al #Mediterrani, per exemple, han comportat a dia d’avui un escalfament de d’1,5°C (per sobre de la mitjana global, 1.1. ºC)🥺. 📄En aquest equip internacional d'experts us volem presentar a un un dels autors de l'informe, el nostre investigador Jofre Carnicer i Cols🥰A part de la recerca que realitza al CREAF, també és professor d'ecologia a la @biology_unibarcelona, l’ #IRBio i és l'únic representant de Catalunya (i un dels pocs de tot l'Estat Espanyol) que n'ha participat🌟! Voleu saber més sobre aquest informe? Seguiu aquest tríptic💥!
Aquesta empusa ben bé podria ser la trompetista d’un grup de jazz, com estar reivindicant el paper de la dona en el món de la recerca! Podria estar explicant que més de la meitat de l’alumnat matriculat als graus universitaris és femení, però que només 2 de cada 10 alumnes en el camp de l’enginyeria i l’arquitectura són dones. També podria estar cridant als quatre vents que el nombre d’investigadores predoctorals iguala o supera al d’homes, encara que les dones representin el 23% de les persones catedràtiques. Sembla que el talent femení es va perdent pel camí. El sostre de vidre també existeix en el món de la recerca i la universitat, tal i com mostren les dades estatals de 2020. Encapçalant els grups de recerca amb projectes R+D només el 35% són investigadores principals. I rectores d’universitat? Només el 23%. Quins són els motius d’aquesta situació? Entrebancs? Manca d’incentius? Que als llibres de text escolars només el 7,6% de les persones investigadores que hi apareixen siguin dones? Parlar i reflexionar sobre aquesta realitat és fonamental. Per això, des de La @UBDivulga, organitzem l’acció “De nenes a científiques”! Una iniciativa que vol generar debat dins les aules de primària al voltant de la manca de representació de les dones en el món de la recerca. L’any 2021, de totes les propostes per canviar la situació que vam rebre, la de l'alumnat de la classe "La tribu màgica”, de cinquè de primària de l'Escola Emili Juncadella de Barcelona, i la de l'alumnat de la classe "Caquis", de sisè de primària de l'Escola Petit Plançó d'Olot, van ser escollides per crear la imatge institucional de la @UniBarcelona del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència 2022, una imatge que és altaveu de les idees i propostes dels més joves. I és que no trobeu què hi ha un gran paral·lelisme entre aquesta fotografia i la imatge institucional? Passeu a la segona imatge de la publicació. Font: Unidad de Mujeres y Ciencia del Ministerio de Ciencia e Innovación. (2021). Científicas en cifras 2021. #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #IRBio #11F #investigadora #dona #denenes #NoMoreMatildas
#Atención Las hembras de león marino tienen cada vez más dificultades para acceder al #krill, un crustáceo vital en su alimentación, durante la temporada de cría debido a los efectos del cambio climático, lo que pone en riesgo su supervivencia, según un estudio hecho por biólogos marinos de la Universidad de #Barcelona. La investigación, que publica la revista científica Scientific Reports, ha sido hecha a través de telemetría por los investigadores de la Facultad de Biología y del Instituto de Investigación de Biodiversidad de la Universidad de #Barcelona ( #IRBio) Lluís Cardona, Manel Gazo, David March, Massimiliano Drago y Diego Rita, y la investigadora de la asociación #SUBMON, Mariluz Parga. Cardona explica a #EFE que el deshielo ocasionado por el calentamiento global ha hecho disminuir las poblaciones de krill, ya que están muy ligadas a la extensión de hielo, lo que tiene un efecto negativo en el éxito reproductivo de la especie. Además, según el biólogo, también ha disminuido el número de pingüinos en la zona, la presa principal de la foca leopardo, por lo que ha aumentado la caza de cachorros de leones marinos por parte de este depredador. El estudio se ha llevado a cabo gracias a la telemetría por satélite, un método que consiste en colocar pequeños aparatos en los mamíferos para recoger información a distancia a través de ondas magnéticas, un proceso que ha permitido estudiar al león antártico en los meses de invierno, cuando el frío, el viento y el hielo marino dificultan el estudio de los ecosistemas antárticos. #noticiasdelmundo🌎 #vidaanimal
“Hola, hola papallona, què fas tu volant per aquí?” Així comença una coneguda cançó infantil que indica la sorpresa i emoció que ens genera topar-nos amb aquest alegre insecte volant a prop nostre. Durant aquestes setmanes potser moltes de les papallones que haureu trobat són com la de la fotografia. Es tracta de la 'Vanessa atalanta' i la reconeixereu pels característics colors de les seves ales, una coloració que li és molt útil per amargar-se recolzada sobre el troncs dels arbres. Allà reposa immòbil amb les ales plegades, i només les obre per mostrar el seus colors vermells si cal fer fora a algun depredador. Molts dels exemplars que trobem volant durant l’hivern pels nostres camps i jardins venen de molt lluny, o són descendents de papallones que van fugir del fred, i que arriben al Mediterrani buscant temperatures més càlides que les del nord d’Europa. Poden arribar a recórrer milers de kilòmetres! Sembla mentida que això ho pugui fer un animal tan petit, oi? I és que les papallones, i probablement la majoria d’éssers vius, amaguen molt secrets. Sovint haureu sentit que cada papallona s’alimenta d’una o d’algunes espècies de plantes concretes, oi? Aquesta relació podria fer pensar que la vegetació determina les característiques de la població de papallones, però això no és així. El gran ecòleg Ramon Margalef ja ho va sospitar, però no va ser fins l’any 2018, 14 anys després de la seva mort, quan un deixeble seu ho va poder demostrar. La tesi defensada per l’investigador Albert Masó va descartar que les papallones tinguin dependència d’una vegetació en concret, i va concloure que la composició de la vegetació d’una determinada zona no ens pot fer preveure quines comunitats de papallones hi trobarem. “Hola, hola papallona, vine cap al meu jardí” segueix la cançó infantil... #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #papallona #VanesaAtalanta #RamonMargalef #irbio
Quan pensem amb la paraula biodiversitat ens imaginem un paisatge verge, sense cap indici de presència humana, verd, ple de vida, en harmonia... Bàsicament com el paisatge de la fotografia. Però la natura, una vegada més, ens sorprèn amb les seves estratègies. Tan és així que, recentment, s’han identificat 514 espècies marines, de les quals quinze eren exòtiques tropicals, a la zona de banys del Fòrum de Barcelona. Un indret totalment antropitzat, que rep abocaments de la depuradora del Fòrum i que té el fons ple de deixalles. Deixalles de tot tipus: tovalloletes higièniques, llaunes, palets per netejar les orelles, envasos de iogurt, culleres, i inclús una pistola carregada dins una bossa de plàstic! Amb aquesta imatge tan poc idíl·lica, com s’explica aquesta diversitat? Les hipòtesis apunten a tres factors. Primer, es tracta d’un espai molt estable on el corrent és suau, hi ha poca circulació d’embarcacions i no s’hi pot pescar. Els peixos, doncs, poden utilitzar-lo com a refugi. En segon lloc, els substrats durs de ciment són superfícies idònies pels organismes bentònics. I per últim, la poca profunditat i l’augment de temperatura que està patint el Mediterrani accelera el factor de tropicalització afavorint les espècies exòtiques d'aigües càlides. Deixant de banda aquesta troballa, no hem d’oblidar que a nivell mundial l’estat de la biodiversitat està altament afectat i en declivi. Aproximadament el 25% de les espècies de plantes i animals estudiades estan en perill d’extinció. Tot això en el context de la celebració, aquest mes, de la #COP15 del Conveni sobre la Diversitat Biològica i la #COP26 sobre el Canvi Climàtic, on s’ha confirmat que cap de les 20 Metes d’Aichi que contenia el Pla Estratègic per la Biodiversitat 2011-2020 s’ha aconseguit. Mentre nosaltres ens intentem posar les piles per frenar aquest impacte accelerat, les espècies es van adaptant als canvis de l’entorn, a creixen sobre llaunes i plàstics. És aquest el futur? Més informació https://bit.ly/313mEk9 (notícia) https://bit.ly/2XSlyqi (article) #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #biodiversitat #irbio
Nou article / New paper out! Utilitzem mètodes de delimitació d'espècies per revelar casos de possible diversitat críptica en aranyes, i identifiquem els trets funcionals relacio ats amb una major estructuració genètica de les poblacions. // We use species delimitation methods to reveal possible cases of cryptic diversity in spiders, and identify the functional traits that are related to higher genetic population structure. #spiders #arachnology #arnedolab #science #ub #irbio
-Algún doctor a la sala? -☝🏼😁 Des d'ara, Dr. Domènech 😂😁🎉 Amb la supervisió i ajuda de @kelechaos i @jmalumbresolarte, a @spidersysevo #ub #arnedolab #irbio #phd #ibercoding
🤿 Després de 250 h d'immersió, experts de @biology_unibarcelona, #IRBio de la #UB i @icm.csic, i voluntaris de #CiènciaCiutadana de @fecdas_cat i #VIMAR han identificat una sorprenent biodiversitat marina a la platja artificial del #Fòrum de Barcelona. 🌊🐚 L'estudi ha revelat una #biodiversitat oculta de 514 espècies marines, entre les quals quinze espècies marines exòtiques que donen suport a la hipòtesi del fenomen de la #tropicalització que s’estaria produint en algunes zones de la Mediterrània. ▶️ En vols saber més? Troba més informació sobre aquest estudi a l'enllaç de la bio. #BarcelonaCiència
Nou article / New paper out! Stano Pekár i col·laboradors presenten el World Spider Trait database en un article en el qual he tingut l'oportunitat de col·laborar. Un recurs útil per tot tipus d'estudis funcionals d'aranyes que es pot anar ampliant en el futur. // Stano Pekár and collaborators present the World Spider Trait database in a paper in which I had the chance to collaborate. A very useful resource for all kinds of functional studies with spiders that can be enlarged in the future. #arachnology #spiders #arnedolab #ub #irbio #ecology
En aquesta fotografia es pot observar un majestuós tauró blanc sortint de l’aigua per empassar-se un tros de peix. Aquesta escena va tenir lloc lluny de casa nostra, a l’Àfrica. Allà, igual que aquí, el nombre d’individus disminueix cada any. La seva presència està greument amenaçada, però no són gaire habituals les campanyes de conscienciació per preservar-los, oi? Els humans tendim a protegir aquelles espècies que ens desperten simpatia i, malauradament, aquest no és el cas dels taurons. Sovint són percebuts com agressius i perillosos, tot i que inclús els mosquits provoquen més morts a l’any que ells! Se’n coneixen més de 465 espècies i algunes van conviure amb els dinosaures, ja que habiten a la Terra des de fa més de 450 milions d’anys. Si encara no us heu convençut de la seva importància, heu de saber que tenen una funció essencial dins de les xarxes tròfiques marines en situar-se a dalt de tot, i per tant tenir la funció de regular les poblacions d’altres espècies situades en posicions inferiors. Doncs bé, a Catalunya, al Mediterrani, també tenim taurons, i abans en teníem més! Segons un estudi fet per investigadors de la UB a la Costa Brava, la disminució o desaparició dels taurons a la nostra costa és “un declivi anunciat”. Sembla ser que una de les possibles causes és la captura accidental provocada per la coincidència de les zones de pesca amb l’hàbitat natural de distribució d’aquests animals. Per aquest motiu, els experts aposten per solucions acordades amb el sector pesquer, accions formatives i informatives que protegeixin aquestes espècies mediterrànies. La seva conservació probablement és rellevant per la resta de la biodiversitat, i és que tal i com afirma un dels experts de l’estudi “ara mateix, un peix de més de 25 cm no té cap depredador a la Mediterrània occidental, a excepció dels humans. Segurament, no passava el mateix quan els taurons eren més abundants, però desconeixem fins a quin punt això era important”. Ves que no siguem els humans els veritables cruels depredadors del mar... #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #tauró #mediterrani #pesca #irbio
El treball de quatre anys de tesi sobre els patrons de diversitat d'aranyes en rouredes de la península ibèrica, finalment impresos en paper 😁 I en dues setmanes la defensa 💪🏼 Gracias a @macronocturno por dejarme usar una de sus fotos. Thanks to @spiderdaynightlive for letting me use one of his photos of Liphistius. #phd #thesis #spiders #biodiversity #ub #irbio #arnedolab
L'investigador de la @unibarcelona, @bernathereu qui lidera el Projecte: "Evitem la Pesca Fantasma" documentant el que es va recollir a la #RAPPS2021 #IRBio
“A l’estiu, tota cuca viu”. Segur que molts de vosaltres heu sentit o heu fet servir aquesta dita tan famosa que arriba amb l’estació que estem a punt d’inaugurar. Potser inclús algú l’ha sentit en alguna cançó infantil, oi? Tot i que el seu significat no està literalment vinculat als “bitxos”, sinó a la major disponibilitat de menjar durant l’estiu, a nosaltres ens ha vingut al cap en veure aquesta imatge. I és que amb la calor és evident que el nombre d’insectes s’incrementa dins i fora de les nostres llars. Els insectes, que justament són moltes d’aquestes cuques de les què parlàvem, són artròpodes i per tant tenen la sang freda. Això fa que redueixin molt la seva activitat a l’hivern i en canvi a l’estiu aprofiten la calor per escalfar el seu organisme i colonitzar tots els ambients! Si bé és cert que alguns d’aquests bitxets poden esdevenir una mica molestos, especialment aquells que ens piquen o mosseguen per nodrir-se o per defensar-se, també són essencials per la nostra vida. I encara us direm més, ens ensenyen coses ben curioses! Posem per exemple els grills. És cert que normalment no són el tipus de bitxos que generen rebuig, més enllà de la seva aparença, de vegades rebutjada per determinades persones, els pobres no fan cap mal. El seu “cric-cric” també s’acostuma a associar a l’arribada del bon temps i sabeu que van generar una llei “pròpia”? Es tracta de la llei de Dolbear, descrita l’any 1897 pel naturalista americà Amos Dolbear, que va publicar un article titulat "El grill com a termòmetre". A partir de les seves observacions, Dolbear va relacionar la taxa de carrisqueigs dels grills amb la temperatura ambient. Qui ho havia de dir?! Els grills com a indicadors de temperatura... I és que recordem que no sempre ha existit el Meteocat... #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #FotoNAT #CRBA #craibiologia #irbio #dites #refranys #estiu #calor #insectes #estacions
El Diego Vicente ha treballat els dos últims anys com a tècnic del grup. El 2020 va treballar en el projecte AMARYPESCA 🌊de la @fundacionbiodiversidad , i finalment aquest any s'ha incorporat com a nou doctorand 👨🏫de l'equip. La seva tesi tractarà sobre la connectivitat #migratòria, interaccions estacionals i efectes acumulats en les #ausmarines 🐧. És un apassionat del treball de camp i els seus interessos científics van desde l'ecologia del moviment fins a la #conservació de les #ausmarinas. La seva principal afició fora de la ciència són els #escacs ♟️, esport en el qual porta competint gairebé 20 anys. Diego Vicente ha trabajado los dos últimos años como técnico del grupo. En 2020 ha trabajado en el proyecto AMARYPESCA 🌊 de la @fundacionbiodiversidad , y finalmente se incorpora este año como nuevo doctorando 👨🏫del equipo. Su tesis tratará sobre la conectividad #migratoria, interacciones estacionales y efectos acumulados en las #avesmarinas 🐧. Es un apasionado del trabajo en el campo y sus intereses científicos van desde la #ecologia del movimiento hasta la #conservación de las #avesmarinas. Su principal afición fuera de la ciencia es el #ajedrez ♟️, deporte en el que lleva compitiendo casi 20 años. Diego Vicente has worked for the last two years as a group coach. In 2020 he has worked in the AMARYPESCA 🌊 project of the @fundacionbiodiversidad , and finally joins this year as a new PhD. student 👨🏫 in the team. His thesis will talk about #migratory connectivity, seasonal interactions and carry-over effects on #seabirds 🐧 . He is passionate about working in the field and his scientific interests range from the #movementecology to the #conservation of #seabirds. His main hobby outside of science is #chess ♟️, a sport in which he has competed for almost 20 years. #seabirdsUB #IRbio #fieldwork #shearwaters
Els ratpenats mai han tingut molt bona premsa, però des de l’any passat la seva imatge pública està vinculada inevitablement amb una de les pandèmies més terribles de les últimes dècades. Aquests mamífers voladors han estat assenyalats com l’origen del brot de COVID-19 que s’ha estès pel món. Tot i així, aquesta relació no està demostrada, ja que els coronavirus trobats als ratpenats de la zona de Wuhan tenen característiques diferents de les del SARS-CoV-2. La hipòtesis més plausible, segons l’OMS, és que el virus, abans d’arribar a les persones, fes primer una parada a un altre animal, on va adquirir la capacitat d’assaltar i reproduir-se a les cèl·lules humanes. Aquesta salt des dels animals als humans, les anomenades zoonosis, representen un 60 % de les malalties infeccioses conegudes i un 65 % de les malalties infeccioses emergents. Aquest risc de contagi zoonòtic creix amb la incursió dels humans als hàbitats dels animals salvatges, on la diversitat d’espècies també significa diversitat de virus i malalties. Humans que arriben acompanyats de les seves granges, cultius i costums, com ara el gust per espècies exòtiques, tan popular a la Xina, i que fa que ens apropem als patògens d’espècies salvatges ara famoses com les civetes o els pangolins, moltes vegades transportats i criats en condicions poc higièniques. De fet, el primer SARS-CoV, identificat el 2002 a la Xina, es creu que va saltar dels ratpenats als humans passant per les civetes. També la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà, originada per un altre coronavirus a Aràbia Saudita el 2012, es pensa que va arribar des dels camells. Per tant, preocupar-se per la salut de les persones i els animals a altres països també es treballar per la nostra salut. La salut global, el canvi climàtic, i la importància de preservar la diversitat del planeta són aspectes que estaran molt presents a la propera Festa de la Ciència de la UB. Si t’interessa pots trobar més informació a l’enllaç de la nostra Bio. No te la perdis! #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #ratpenat #SARS-CoV-2 #COVID19 #FestaCiènciaUB
Com passa a la llegenda de Sant Jordi, on un personatge masculí, fort i competitiu, apareix per salvar el femení, delicat i sensible; a l’Antiga Grècia les històries d’amor estaven impregnades per la separació de rols entre els personatges. Però la consolidació de l’amor romàntic a la vida quotidiana la situem al segle XIX, a l’entorn de les classes altes. Aquest amor pur i predestinat es formalitzava amb el matrimoni i la família, l’única manera de fer-lo real, estable, acceptat i legal. Qualsevol altre model que no fos aquest passava a ser prohibit i castigat. Una norma que anava lligada a una divisió de papers molt clara. Les dones eren educades i encaminades a formar una família, cuidar d’aquesta, de la llar i del seu marit. El seu objectiu a la vida. L’estigmatització de les característiques i capacitats femenines i masculines, els mites associats a l’amor romàntic... Tenen influència en molts àmbits de la nostra societat, i es fomenten dia rere dia a través de molts mitjans mediàtics. Sigui quina sigui la manera d’entendre l’amor, aquesta s’ha de basar amb el respecte. Nota: Durant l’any 2020 es van fer 12.377 denúncies per violència masclista en l’àmbit de la parella. #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #SantJordi2021 #amorromàntic #rolsgènere #violència #sociologia #antropologia
Ara que tenim les nostres activitats socials una mica aparcades, veure totes aquestes mangostes juntes, anant cap al mateix lloc tan de pressa, sembla que ens crida l'atenció, ens recorda temps passats? I per cert, quina sincronització! Els exemplars de mangostes del Zoo de Barcelona de la imatge pertanyen a l’espècie ‘Mungos mungo’, mangostes ratllades, i son originàries d’Àfrica. Son diürnes, amb un comportament molt gregari i una estructura social basada en el matriarcat. El grup serveix per organitzar-se i per protegir-se, tot alhora. El contacte entre elles és molt important i també ho són els missatges de protecció que fan servir per comunicar-se. La seva característica postura, dretes sobre les potes del darrere, els permet cercar aliment mentre es senten protegides pel grup. Comparteixen la criança i l’alimentació de les seves cries i, si troben un perill, s’ajunten totes i fan una "pilota de mangosta" per protegir les cries i ancians, deixant-los a dins de la fortificació. Un cop més la natura ens mostra estratègies que potser podríem imitar... Davant d'un perill les mangostes protegeixen els individus més febles, igual que els humans? Algunes veus afirmen que la pandèmia ens ha donat lliçons en aquest sentit, però realment és així? Potser ens caldria ser una mica “més mangostes”, potser no som una espècie tan cohesionada i encara hem de treballar una mica les nostres estratègies de cooperació tal i com ens ensenyen aquests enfeinats animalons. #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #societats #grup #confinament #mangostes #MangostaRatllada
Albert Sevil is an undergrad student doing his bachelor’s project in the Arnedo Lab. His work aims at revealing the diversity of spiders in the Sant Llorenç del Munt natural park. He has already identified more than 2,000 specimens, including a species recorded for the first time in the Iberian Peninsula. The spiders were collected with the COBRA sampling protocol in two different types of forests, which will allow to test the differences in diversity between different habitats. #arnedolab #science #ub #irbio #arachnology #spider #taxonomy #santllorençdelmunt
Second round of spider fridays with interesting findings like Eratigena atrica (the palp in the picture), Araneus pallidus, Amaurobius similis and even a new record for the Iberian Peninsula 😮 #arachnology #spiderfriday #ub #irbio #spider #taxonomy #arnedolab
Spider Fridays are back with more identification sessions! Today, some common species (like Linyphia triangularis, Agroeca inopina, Saitis barbipes or Drapetisca socialis) and a few enigmatic linyphiids 😮🕷️ #arachnology #ub #arnedolab #irbio #spiders #taxonomy
Marc Domènech is a biologist from Barcelona who is doing his PhD in the Arnedo Lab. He also did his final degree project in the group, where he identified and compared the diversity of spiders from two types of forests. Now in his PhD he combines semiquantitative inventories and DNA Barcoding to reveal the patterns of taxonomic, functional and phylogenetic diversity of spiders in oak forests of the Iberian Peninsula, as well as the drivers that shape these patterns. He also uses a metabarcoding approach to quantify the effect of not including juvenile stages in spider inventories. #arnedolab #science #arachnology #ub #irbio #phd #spider #dna #dnabarcoding #biodiversity #systematics #ibercoding
Alba Enguídanos is a biotechnologist from Valencia, Spain. She did her Master's project in the group, where she applied species delimitation methods to different lineages of spiders of the genus Cteniza. Now, altogether with a genomic study with Hogna spiders from Madeira, she is the responsible of the wet lab, where she generates tones of molecular data by performing molecular techniques such as karyotyping, genome size quantification, HMW-DNA extraction, gene amplification as well as NGS like metabarcoding, RAD-seq and low-coverage genome lib-preps, among others. #arnedolab #science #ub #irbio #arachnology #dna #spiders #lab #hogna
Adrià Bellvert is a PhD student from Catalunya doing his thesis in the Arnedo Lab. His research tries to test if the incredible diversity of spiders of the genus Dysdera in the Canary islands (more than 50 species in the archipelago) is the result of a process of adaptive radiation. For that, he uses geometric morphometrics and phylogenetic comparative methods together with other approaches to disentangle the evolutionary processes that led to that Dysdera species richness in the region. Also, he has recently published a paper on the endemic Theridion spiders from Hawaii, where 8 new species are described. #arnedolab #arachnology #spiders #science #ub #irbio #evolution #systematics #dysdera
Silvia Adrián Serrano is a PhD student from Aragón, Spain. She did her Degree and Master's Degree projects in the group, helping to resolve the phylogeny of Dysderidae first with a few genes and then with mitogenomes. Now in her PhD she uses mitogenomic data to reveal the patterns and drivers of diversification of Dysderidae spiders in the Mediterranean basin, as well as to shed light on some parts of the phylogeny of this group. #science #ub #arachnology #spider #spiders #irbio #arnedolab #dysdera #dysderidae sderidae #taxonomy #phylogeny
Luís C. Crespo is a spider taxonomist from Portugal that is doing his PhD in the group. His current research focuses on understanding the patterns and drivers of diversification of spiders in the genus Dysdera and Hogna, in the archipelagos of Madeira and Açores. In addition, he describes several species of Dysdera that are new to science. #arachnology #spider #science #ub #biology #irbio #arnedolab #arachnid #madeira #açores #taxonomy
Professor Miquel Arnedo is the group leader of the Arnedo Lab. His research mainly aims to understand the factors that lead to diversification of arachnids in isolated systems such as islands or caves. His research focuses on the spider family Dysderidae, but he also works with higher-level phylogenies. #arachnology #ub #irbio #science #evolution #arnedolab #biology #spiders #systematics #dysderidae
A vosaltres també us agrada el fons marí? Pot semblar estrany parlar-ne ara que som en ple hivern, però sempre és un bon moment per parar atenció als nostres mars i oceans. I és que el món submarí no és aliè a allò que fem a terra ferma... Sembla que el nostre estimat Mediterrani està sent un altre gran damnificat de la pandèmia. Per posar dades al drama, sabíeu que només en els primers mesos de la pandèmia l’ús del contenidor groc es va incrementar un 15%? I sabeu que els productes com mascaretes, guants o protectors d’ús sanitari no es poden reciclar i per tant acaben a l’abocador o són incinerats? Només a Catalunya en el mes d’abril es van generar 1.200 tones d’aquests residus... Quin impacte tindrà tot això? Potser no ho veurem nosaltres, però sí les generacions futures. Podríem parlar de molts dels damnificats, però avui ens fixarem en un en concret, en la nacra (‘Pinna nobilis’), el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani. Aquesta espècie ja es trobava en perill per la contaminació, la pesca d’arrossegament i la desaparició de la posidònia. A la seva greu situació es va afegir una parasitosi causada pel protozou ‘Haplosporidium pinnae’, fet que la va portar a formar part de llista vermella d’espècies en perill crític d’extinció de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Com li afectarà tota aquesta onada de contaminació? Serem testimonis de la seva desaparició definitiva? #UBDivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #irbio #biologia #mediterrani #nacra #Pinnanobilis #contaminació #mar #COVID_19 #microplastics
Diuen que el SARS-CoV-2 està posant en perill la població mundial, això és cert, però probablement des del punt de vista dels humans. Si parléssim en termes planetaris potser la visió seria una altra... I si el veritable problema fóssim nosaltres? I si la “plaga” que està posant en perill la Terra fos l’Homo sapiens? Segons la FAO, Organització Mundial de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, es creu que des de 1990 s’han perdut 420 milions d’hectàrees de bosc a tot el mon. Aquests efectes ens poden semblar allunyats, però si us diem que la pèrdua del 30% de la massa forestal del sudest asiàtic en els darrers 40 anys pot haver influït en l’aparició del Coronavirus? La destrucció dels ecosistemes naturals per accions humanes facilita la transmissió de malalties zoonòtiques, d’origen animal. Així doncs, quina és la font del problema? El virus? L’animal que transmet la malaltia? O l’espècie que accelera tota aquesta cascada? Viatjar cap al passat per evitar aquesta desforestació no sembla ser una opció, però potser sí que podem fer quelcom pel planeta a partir d’avui. Proposar-nos algunes petites fites individuals pot ajudar a frenar aquesta onada de destrucció ambiental. Ara que venen les festes de Nadal us volem fer una proposta concreta... Coneixeu furoshiki? És una tècnica japonesa que fa servir peces de roba per embolicar regals. A més de ser una opció ben vistosa, és molt més ecològica que el paper! #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #biologia #coronavirus #COVID19 #desforestació #ecologia #furoshiki #nadal #regal
A estas alturas queda clara la importancia de la biodiversidad para la vida humana. Y su relación con las pandemias. A menos biodiversidad, más casos de zoonosis (transmisión de enfermedades de animales a humanos). Además, durante el confinamiento hemos visto uns rápida renaturalización urbana espontánea. ¿Eso es positivo? ¿Estamos preparados para vivir rodeados de más naturaleza? ¿Somos conscientes de su importancia? . Todo esto lo tratarán en una charla de expertos organizada por #irbio . Emergencia Sanitaria y Biodiversidad Urbana 25/11/2020 15:30 Zoom: 81869432090 . #biodiversidad #bio #cities #ladybug #covid_19
De mostreig pel Montseny en busca de disdèrids.🕷️ #arnedolab #arachnology #ub #irbio #spidersysevo #montseny #dysdera #macrophotography #sampling
De cuando el pasado 11 de octubre presenté mi trabajo sobre la evolución a largo plazo de la selección de hábitat de nidificación del azor 🦅🌳, en el Congrés d'Ornitologia de les Terres de Parla Catalana celebrado en Menorca! 😊 Un trabajo que realicé junto con Santi Mañosa en la Universitat de Barcelona @biology_unibarcelona – Institut de Recerca de la Biodiversitat ( #IRBio), y del que aún seguimos sacando conclusiones 🔍 Gràcies Gerard, Jazel, Santi i Emma per les fotos! :) #northerngoshawk #accipitergentilis #astor #azor #cotpc #menorca #forests #ornithology #ornitobio
New paper out! Nou article! How iberian are iberian spiders? In this paper led by @jmalumbresolart we explore the causes that may explain #spider communities richness and level of endemicity in the Iberian Peninsula. Com d'ibèriques són les aranyes ibèriques? En aquest article liderat pel @jmalumbresolarte explorem les causes que poden explicar la riquesa d'especies d'aranyes i el seu nivell d'endemicitat a la península ibèrica. #arnedolab #arachnology #ub #irbio #science #ecology #conservation #ibercoding
Dos dies de mostreig a Sant Llorenç del Munt. Capturant aranyes amb el protocol COBRA, que combina mostreig directe i trampes de caiguda. Fotos: @pumuki_mccain #arachnology #arnedolab #irbio #ub #science #biology #sampling #santllorençdelmunt #spiders
New paper out / Nou article Nice work by Alberto Maceda and Arnau Matas in which I had the chance to collaborate, where we explore three hypothesis that might explain variation in food chain length in forests, including the activity of wild boars. // Un gran treball d'Alberto Maceda i Arnau Matas en el que he tingut l'opoetunitat de col·laborar, i on s'exploren tres hipòtesis que podrien explicar la variació en la longitud de cadena tròfica als boscos, incloent l'activitat dels senglars. #ub #irbio #science #ecology #biology #galicia #wildboar #boar
Després de casi sis mesos, sembla que per fi tornen a obrir les portes els centres educatius. Probablement mai una tornada a l’escola havia estat tan desitjada i complicada al mateix temps. Aquest curs 2020-2021 arriba ple d’incerteses i buit d’abraçades i petons, però tenint en compte tot el que hem viscut en els darrers temps, és important celebrar cada petit pas endavant. Així que des de La UB Divulga fem “una onada” per animar a tota la comunitat educativa! Però qui apareix en aquesta fotografia? És una mantis mediterrània (Iris oratoria), una espècie de mantodeu que es caracteritza per la coloració del segon parell d’ales que recorda a un arc de Sant Martí. Tot i que podria semblar una manifestació de joia, la iris desplega les ales ensenyant el seu dibuix i aixeca el primer parell de potes quan se sent amenaçada. D’aquesta manera sembla més gran i confon als possibles depredadors. #UBDivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #CRBA #craibiologia #irbio #biologia #mantis #irisoratoria #tornadaalescola #escola
A la portada // On the cover. El disseny que vaig fer ha estat triat per representar en portada el nostre darrer article a l'últim número de la revista Diversity (Vol. 12, Issue 8). Poc s'ho pensava aquesta Tetragnatha quan la vaig fotografiar a la vora del riu Llobregat que acabaria sent portada de revista. // This design I made was chosen to feature our paper in the cover of the last issue of the journal Diversity (Vol. 12, Iss. 8). Little did this Tetragnatha know when I was photographing it near the river that it would end up in the cover of a journal. #diversity #tetragnatha #arnedolab #arachnology #science #ub #irbio #biology
Els perseids són també conegudes en els països de tradició catòlica amb el nom de llàgrimes de Sant Llorenç, perquè el 10 d'agost se celebra el seu santoral. A l'Edat Mitjana i el Renaixement van observar que els perseids tenien lloc la nit en què se li recordava, de manera que es van associar amb les llàgrimes que va plorar Sant Llorenç en ser cremat viu. El registre més antic que es té de l'activitat dels perseids és de l'any 36 d. C., de documents històrics xinesos on se cita un pic de meteors en aquestes dates. No va ser fins el 1835 quan l'astrònom belga Adolphe Quetelet va mostrar que es produeix una pluja de meteors, cada agost i que té el seu origen en la constel·lació de Perseu. Aquest fenomen astronòmic es deu a que la Terra travessa un camp de residus deixat per la cua delcometa Swift-Tuttle. La combustió d'aquestes restes, la majoria petites partícules similars a grans de sorra, produeix un estel fugaç, una espurna que dura menys d'un segon i que és el que es veu des de la Terra. Aquesta és l’explicació científica d’aquest fenomen astronòmic, però hi ha moltes altres llegendes que parlen del seu origen i que fan augmentar el seu peculiar encant. Ara bé, una cosa és ben certa, per molts, aquest espectacle nocturn marca l’inici de les vacances. Aquest és el cas de la UB Divulga, ens retrobem al setembre amb les energies renovades! Bon estiu! #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio
Què observeu en aquesta imatge? A Catalunya anomenem aquesta flor tan maca amb tots aquests noms: rosella, roella, rovella, roguella, ronsella, roseller, rosellera, gallaret, gaigallaret, gallet, gall, cacaraquec, cararequec, coquerecoc, quequerequec, quicaracoc, quiquiriquic, pipiripip quiquiricall, peperepep, paramà, paparota, papariu, puput, badabadoc, ababolera, babol, caputxí, monges, màpula, ganfanó, vermelló, ababol, babol, gall, gallaret, gallgallaret, lloca, paparota, paramà, quequerequec. Quants ets capaç d’aprendre’t? Oi que és difícil? Per això és útil la nomenclatura llatina, perquè sinó no hi hauria manera d’entendre’ns! En aquest cas és Papaver rhoeas. Aquestes flors poden fer més d’un metre d’alçada i són imprescindibles per a l’elaboració dels fàrmacs sedants. #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #rosella #flors #fàrmacs
La nit més curta de l’any, o el solstici d’estiu, aquest any va tenir lloc el 20 de juny. Però d’on prové aquest terme? Solstici prové del llatí solstitium que significa sol quiet i és que és un punt de la trajectòria del nostre planeta on el Sol sembla estar aturat, potser perquè es troba en el punt més alt en el cel? Es produeix dues vegades a l’any, un cop a cada hemisferi, quan el semieix del planeta es troba més inclinat cap al Sol. La data i l'hora exactes en varien cada any. Aquest fenomen astronòmic, com molts altres, ha tingut i té una repercussió en les tradicions i festivitats humanes. A Europa, les antigues tribus germàniques, eslaves i celtes celebraven el solstici d'estiu amb fogueres. A casa nostra la més famosa és la festivitat de Sant Joan. Aquesta celebració és una combinació de la festivitat pel naixement de Sant Joan Baptista per part del cristianisme el dia 24 de juny i les celebracions amb ritus d'origen pagà relacionats amb el solstici d’estiu. És cert que cada cop és menys comú trobar fogueres fetes de trastos vells als carrers de ciutats i pobles, però la revetlla del 23 de juny continua vigent, si més no gràcies a la tradicional coca i als focs d’artifici! El solstici d’estiu també porta a molts punts de Catalunya la tradició de la Flama del Canigó. Aquesta iniciativa aporta un significat col·lectiu al foc i s’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó des d’on es distribueix la flama a totes les fogueres del país gràcies a la col·laboració de voluntaris d’arreu. Bona revetlla! I no oblideu mirar al cel... #UBdivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #ciència #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #astronomia #revetlla #santjoan #solstici #estiu
Aquestes papallones tan boniques estan descansant sobre la ginesta. La ginesta, Spartium junceum, és un arbust alt i recte, amb les tiges verdes i amb molt poques fulles. Floreix entre maig i juliol tenyint el paisatge d’un groc inconfusible i omplint l’aire d’una olor molt característica. A més de recordar l’arribada del bon temps, aquesta flor anuncia l’arribada del Corpus. Però tothom coneix aquesta celebració avui en dia? Probablement no... És una festa de l’Església catòlica, d’origen medieval, destinada a celebrar l’eucaristia i que canvia de data cada any. Aquest 2020 té lloc l’11 de juny. Potser no tothom sap què és el Corpus, però segurament molta gent coneix la Patum de Berga, l’ou com balla, o ha vist les catifes de flors que engalanen pobles i ciutats, doncs bé, aquestes tradicions estan totes relacionades amb el Corpus i són anunciades per la Ginesta. Aquest any, degut a l’actual crisi sanitària del Coronavirus, les celebracions seran diferents, però us animem a consultar els programes. A Barcelona, per exemple, ho celebraran digitalment encetant les celebracions dels 700 anys del Corpus de Barcelona, que duraran fins a finals del 2021. A Sitges també anuncien propostes virtuals i Berga oferirà una “Patum confinada”... Celebracions que s’adapten als nous temps. #UBDivulga #UniBarcelona #divulgació #recerca #investigación #research #Fotonat #CRBA #craibiologia #irbio #biologia #història #ginesta #spartiumjunceum #papallona #corpus #Patum #catifesdeflors #oucomballa